Castrisch - Sevgein

liug da scola

Ils affons dallas fracziuns Castrisch, Sevgein, Riein e Luven vegnan instrui ellas casas da scola a Castrisch e Sevgein.

La scoletta sco era l'emprema e secunda classa ein a Sevgein, la tiarza tochen sisavla classa a Castrisch. Plinavon meina la Casa Depuoz a Castrisch ina partiziun externa per scolaziun curativa.

historia

Suenter in'interrupziun da siat onns, ein ils habitonts da Sevgein sedecidi dad arver igl uost 1977 danovamein lur scola primara el vitg. Gia da gliez temps era il habitar el bi e central vitget dalla Foppa ina attracziun per famiglias cun affons. Il diember d'affons ei carschius. Igl onn 1980/81 ei la scola vegnida fusiunada cun Riein e 2003/04 cun Castrisch. Il scalem bass cun 8 e 19 affons ei restaus el vitg. L'infrastructura da Sevgein cumpeglia la halla plurivalenta e la casa da scola cun la plazza da giugs e da sport.

avertura dalla scola a Sevgein igl onn da scola 1977/78
scoletta

La scoletta per ils affons ord las fracziuns Castrisch, Sevgein, Riein e Luven sesanfla a Sevgein. Il lungatg d'instrucziun ei romontsch. Las localitads sesanflan el baghetg plurivalent. La fetg buna infrastructura cun halla da gimnastica, gronda plazza da sport ed in bellezia plaz da giugs, ademplescha fetg bein las premissas dalla scoletta en moviment (cupitgarola). Dis d’uaul, senudar e la jamna da skis ein integrai ell’instrucziun. Projects e lavurs communablas cun la scola primara promovan la convivenza dils affons.

 

classas primaras

L'emprema e secunda classa vegnan instruidas en casa da scola a Sevgein. Ils affons dalla tiarza tochen la sisavla classa frequentan la scola a Castrisch. Il lungatg d'instrucziun ei romontsch.

Scolaras e scolars dalla siatavla tochen novavla classa vegnan instrui a Glion.

Uraris / urari auto da posta

Cun in klick sin la classa giavischada contonschis Vus mintgamai igl urari elegiu.

scoletta

1. classa

2. classa

3. classa

4. classa

5. classa

6. classa

urari auto da posta

team
Jemmi Anna
mussadra da scoletta
Gantenbein Margrith
scolasta da classa 5./6. classa
coordinatura locala
Sgier Gion Gieri
scolast da classa 1./2. classa
Spescha Bianca
scolasta da classa 3./4. classa
Veraguth de Groot Andrea
scolasta dil fatg
Simonet Esther
scolasta da lavurs manualas
Derungs Mathilda
pedagoga curativa
Vetsch Sonja
senudar
 

 

 

Qualitad da scola
Valetaziun e promoziun 2015 - 2019 (inspectorat da scola)

 

Clima/cultura da scola

Ella scola da Castrisch-Sevgein regia in bien clima da scola. Ils cumpigliai sesentan per gronda part bein ed ein cuntents cun la scola.

Tut ils pertuccai s'inscuntran cun stema e confidonza. La communicaziun ei aviarta. Il sustegn vicendeivel constat. Las persunas d'instrucziun instrueschan fetg bugen ed ein per gronda part era cuntenzas cun las cundiziuns da lavur. Ellas discuteschan temas pedagogics per part duront lur sesidas meinsilas. Quellas tematicas vegnan tractandadas e menadas dalla persuna da contact. La direcziun dalla scola surpren negina funcziun supplementara en quei connex.

Cun l'entschatta digl onn da scola ei la scola da Luven vegnida integrada a Castrisch e Sevgein. Per il team da scola eisi stau impurtont da mantener resp. implementar da niev las valurs e las reglas dalla convivenza en scola. Las scolaras ed ils scolars han sentiu quei clar tgamun che haveva ina clara finamira. Quei ei la raschun principala per ils giudicaments, per part critics, ch'ein resorti dallas retschercas tier las scolaras ed ils scolars. Tonaton indicheschan els/ellas da saver dir lur mein aviartamein allas persunas d'instrucziun.

Las localitads sper las stanzas da scola ed il plaz da scola satisfan mo per part als basegns dalla scola.

 

Instruir/Emprender: Direcziun dalla classa

Nus giudichein la direcziun dalla classa alla scola da Castrisch-Sevgein sco buna.

Las persunas d’instrucziun han ina aulta u fetg aulta cumpetenza da menar las classas e reageschan a moda adequata sin disturbis. L’instrucziun ei segnada da paucs disturbis, las reglas ein ligiontas ed acceptadas e vegnan risguardadas da scolaras e scolars.

Ils geniturs sco era las scolaras ed ils scolars confirman quei giudicament entras lur opiniun pertuccont il mintgadi en scola.
Ellas lecziuns visitadas ei il temps d’instrucziun vegnius nezegiaus bein per emprender e promover las scolaras ed ils scolars. Magliatemps sco nunpunctualitad, passadis runonts etc. ein per la pli gronda part eliminai.

 

Instruir/Emprender: Clima d'instrucziun

Il clima d’instrucziun en scola da Castrisch-Sevgein ei signaus da stema e respect. Ei regia ina buna atmosfera d’emprender.

Denter las persunas d’instrucziun e las scolaras ed ils scolars regia ina buna relaziun vicendeivla che lubescha d’emprender e luvrar concentradamein e senza tema. Las scolaras ed il scolars sesentan bein en scola e vegnan tractai gestamein dallas persunas d’instrucziun. Ina minoritad dils affons vesa quei in tec auter.

Ils affons ein dil meini ch’els hagien in bien spért da classa, quei ch’ei ina premissa impurtonta per saver emprender.

Duront nossas visetas vein nus entupau ina atmosfera libra da tensiun. Quei vegn confirmau dils pertuccai.

Sbagls vegnan nezegiai a moda constructiva e negin vegn blamaus ell’instrucziun, sch’el ni ella fa enzatgei falliu.

 

Instruir/Emprender: Structuras/Evidenza

L’instrucziun ella scola da Castrisch-Sevgein ei structurada bein. Las incaricas ein claras e capeivlas. En las lecziuns visitadas ein las finamiras vegnidas fatgas transparentas a scolaras e scolars, l’examinaziun dallas finamiras ei succedida en duas tiarzas dallas lecziuns.

Las lecziuns visitadas ein stadas ritmisadas e structuradas bein. Per gronda part ei il fil tgietschen ella planisaziun staus vesibels e las activitads, ils cuntegns e las fuormas socialas ein s'accordai bein. Ils resuns da scolaras e scolars sco era dils geniturs cumprovan quei giudicament. Las persunas d’instrucziun e per gronda part era las scolaras ed ils scolars setegnan bein vid il lungatg d’instrucziun.

Las persunas d’instrucziun persequiteschan claras finamiras ell’instrucziun. Quellas vegnan era fatgas transparentas allas scolaras ed als scolars. La retrospectiva sin las finamiras tschentadas e la controlla da haver contonschiu quellas han muncau per part.

 

Instruir/Emprender: Activaziun cognitiva

La pratica dall’activaziun cognitiva alla scola da Castrisch-Sevgein giudichein nus sco per part buna.

Duront las lecziuns visitadas ein las scolaras ed ils scolars separticipai bein all’instrucziun ed han luvrau a moda concentrada. Las persunas d’instrucziun han creau bunas premissas per activar las scolaras ed ils scolars e per part possibilitau da suandar lur agens fastitgs d’emprender en lur tempo.

Nus havein saviu observar che la materia ei vegnida exercitada e consolidada avunda e cun variaziun.

Il feedback dalla persuna d’instrucziun ei drizzaus surtut alla capientscha ed alla realisaziun dil pensum, il feedbach arrisguard il process d’emprender ed il feedback dils scolars e dallas scolars drizzaus alla persuna d’instrucziun vegnan praticai pli pauc en scola. Era vegnan scolaras e scolars mo per part intimai da reflectar lur lavur e lur emprender.

Nus renconuschin ch’ina gronda maioritad dils geniturs attesta alla scola che lur affon empren bia ell’instrucziun e che la scola tracta temas interessants.

 

Instruir/Emprender: Pratica cun heterogenitad

La promoziun speciala dallas scolaras e dils scolars cun basegns specials e la collaboraziun denter la persuna d’instrucziun da classa e la pedagoga curativa ein sviluppadas bein ella scola da Castrisch-Sevgein. La differenziaziun ell’instrucziun ed igl emprender in da l'auter ed in cun l'auter possedan potenzial da svilup.

Ell’instrucziun visitada ei vegniu teniu bein quen dils basegns da scolaras e scolars cun basegns specials e la collaboraziun denter las duas persunas d’instrucziun funcziunescha per la pli gronda part aschia ch’ina lavur efficienta ei garantida e survescha al scopo da promover a moda optimala las scolaras ed ils scolars.

La differenziaziun ei dependenta dalla pratica da mintga singula persuna d'instrucziun. En quei risguard dat ei pli grondas differenzas ella scola. Tenor la retscherca digl inspectorat en connex cun las fuormas socialas ei la collaboraziun denter las scolaras ed ils scolars en lavurs da partenari e da gruppa mo per part in element central ell'instrucziun.

contact

Scola Ilanz/Glion
Scola primara Castrisch
Via Crest 5
7126 Castrisch

telefon 075 434 83 30

Scola Ilanz/Glion
Scola primara / scoletta Sevgein
Via da scola 12
7127 Sevgein

telefon scola primara 075 434 83 29
telefon scoletta 075 434 83 28

coordinatura locala Castrisch/Sevgein: Margrith Gantenbein
mail coordinatura locala: margrith.gantenbeinglion.educanet2ch