Ruschein - Ladir

liug da scola

Ils affons da Ruschein e Ladir frequentan lur emprems sis onns da scola a Ruschein. Era la scoletta san ils affons da Ruschein e Ladir frequentar a Ruschein. Quei era denton buca adina il cass. Informaziuns pli detagliadas anfleis Vus sut il register "historia".

Pil mument ein las scolaras ed ils scolars reparti sin duas partiziuns. (1.-3. e 4.- 6. classa).

historia

Scalem primar

Per l`entschatta dalla scola da Ruschein ha Sur Gion Giusep Stiefenhofer da Mustér procurau. El ha entschiet 1848 cull`instrucziun da leger pils carschi en baselgia las dumengias suenter Viaspras.

Igl onn 1849/50 visitavan 45 scolars las 6 classas a Ruschein. Il temps da scola cuzzava 5 meins cun 36 uras ad jamna. Tochen igl onn 1860 vegneva ei instruiu en stivas privatas. Igl onn 1861 ei vegniu baghegiau l`emprema casa da scola amiez il vitg. Ella ei vegnida finanziada dalla dunschala Anna Lucrezia de Toggenburg ed eregiada dils vischins en lavur cumina gratuita.

Il pli ault diember da scolars ha Ruschein giu gl`onn 1931 cun 128 affons da scola en 9 classas. Entgins onns pli tard, igl onn 1939 ha in grond barschament devastau la casa da scola da Ruschein. Gia dus onns pli tard era la vischnaunca da Ruschein en posses d'ina nova casa da scola.

Entochen igl onn 1980 ha Ladir menau in`atgna scola amiez vischnaunca. Silsuenter ei il diember da scolaras e scolars,  sesminuius talluisa ch'ils affons da Ladir han visitau la scola a Ruschein.

Els onns 1980 entochen 2003 lubeva il diember d'affons da menar treis partiziuns da scola.

Scoletta

La scoletta ei vegnida fundada dall'Uniun da dunnas igl onn 1967. Dapi lu han ils affons da 5/6 onns la pusseivladad da visitar regularmein la scoletta. Damai ch'il diember da scolarets ei sereducius han entochen la fusiun era ils affons da 4 onns giu la caschun da visitar la scoletta duront dus mezs dis ad jamna.

casa da scola tochen 1939
casa da scola naven da 1941
casa da scola a Ladir
casa da scola nova naven da 1994
scoletta

La scoletta a Ruschein sesanfla sper las localitads dalla scola primara. Il lungatg d'instrucziun ei romontsch.

Uraris

Cun in klick sin la classa giavischada contonschis Vus mintgamai igl urari elegiu.

scoletta

1. classa

2. classa

3. classa

4. classa

5. classa

6. classa

team
Cadruvi Clara
mussadra da scoletta
Veraguth de Groot Andrea
scolasta dil fatg / coordinatura locala
Deflorin Doris
scolasta da classa 1.-3. classa
Casanova Nina
scolasta da classa 4.-6. classa
Giger Martha
scolasta da lavurs manualas
Derungs Mathilda
pedagoga curativa
Vinzens-Loher Corina
pedagoga curativa
Vetsch Sonja
senudar
Qualitad da scola
Valetaziun e promoziun 2015 - 2019 (inspectorat da scola)

 

Clima/cultura da scola

Alla scola da Ruschein regia per gronda part in clima da scola positiv. La gronda maioritad dils cumpigliai sesenta bein ed ei cuntenza cun la scola.

Biebein 80% dallas scolaras ed ils scolars indicheschan dad ir bugen a scola e da vegnir tractai curteseivlamein e gestamein. Ina minoritad da scolars annunzia resalvas en quels puncts centrals che pertuccan il clima da scola. Era tier las datas dalla retscherca tier ils geniturs semuossa ina semeglionta procentuala da consentiment resp. opposiziun tier quellas indicaziuns sco era tier la cuntentientscha generala cun la scola. La minoritad cun vesta critica sil menaschi da scola influenzescha fermamein il clima dalla scola sin tut ils livels.

Ord nossa vesta ei il grond conflict da localisar en la 5avla classa. Tenor ils geniturs semanifestescha quel pli fetg ordaifer la stanza da scola. La scola ha interpriu grondas stentas per migliurar la situaziun e quei ha giu in effect positiv tenor il meini dils pertuccai.
Nus constatein che las persunas d’instrucziun sesentan bein ed instrueschan bugen alla scola da Ruschein. Ellas ein cuntentas cun las cundiziuns da luvrar e cun il sustegn vicendeivel.

Las localitads sper las stanzas da scola ed il plaz da scola satisfan bein als basegns dalla scola e dall’instrucziun.

 

Instruir/Emprender: Direcziun dalla classa

Nus giudichein la direcziun dalla classa allas scolas da Duvin e Ruschein sco buna.

Las persunas d’instrucziun possedan per fetg gronda part ina autoritad naturala ed ina aulta cumpetenza da menar las classas. Quei semuossa en ina instrucziun senza disturbis ed en reglas claras che vegnan acceptadas e risguardadas per gronda part bein dallas scolaras e dils scolars.

Ils geniturs sco era las scolaras ed ils scolars sutlingeschan quei giudicament entras lur opiniun pertuccont il mintgadi en l'instrucziun.
Ellas lecziuns visitadas ei il temps d’instrucziun vegnius nezegiaus bein per emprender e promover las scolaras ed ils scolars. Las lecziuns entscheivan per part cun retard, perquei che il scalin coincidescha cun l'entschatta dalla lecziun (Ruschein) ni perquei ch'ei dat buc in scalin (Duvin).

 

Instruir/Emprender: Clima d'instrucziun

Il clima ell’instrucziun dallas scolas da Duvin e Ruschein ei signaus da stema e respect. Ei regia ina buna atmosfera d’emprender.

Denter las persunas d’instrucziun e las scolaras ed ils scolars regia ina buna relaziun vicendeivla che lubescha d’emprender e luvrar concentradamein e senza tema. Ils resultats dalla retscherca tier las scolaras ed ils scolars sco era tier ils geniturs cumprovan quella constataziun.
Nossas observaziuns muossan ch’ei vegn nezegiau sbagls a moda constructiva en la pli gronda part dallas lecziuns. Negin vegn blamaus ell’instrucziun, sch’el ni ella fa enzatgei falliu.

Las reglas vegnan tenor indicaziun dils geniturs risguardadas meglier en l'instrucziun che ordeifer la stanza da scola (Ruschein).

 

Instruir/Emprender: Structuras/Evidenza

L’instrucziun ei structurada bein ellas scolas da Duvin e Ruschein. Las incaricas ein claras e capeivlas. L’orientaziun allas finamiras e l’examinaziun da talas suenter il process ein sviluppadas pli pauc e dependentas dallas singulas persunas d'instrucziun.

Las lecziuns visitadas ein stadas ritmisadas e structuradas bein. Il fil tgietschen ei staus vesibels e las activitads, ils cuntegns e las fuormas socialas ein s'accordadas bein. Ils resuns da scolaras e scolars sco era dils geniturs cumprovan quei giudicament.

Las persunas d’instrucziun persequiteschan per gronda part claras finamiras ell’instrucziun. Quellas vegnan denton fatgas transparentas allas scolaras ed als scolars e controlladas mo da duas tiarzas dallas persunas d'instrucziun. La retrospectiva sin las finamiras tschentadas e la controlla da haver contonschiu quellas han en consequenza muncau per part.

 

Instruir/Emprender: Activaziun cognitiva

La pratica dall’activaziun cognitiva allas scolas da Duvin e Ruschein valetein nus suandontamein: Las scolaras ed ils scolars separticipeschan bein all’instrucziun. Las incaricas e las fasas per exercitar e consolidar la materia ell’instrucziun ein da buna qualitad. Tier il feedback arisguard il process d'emprender e la reflexiun d’emprender dat ei in pulit potenzial per far in svilup.

Las scolaras ed ils scolars separticipeschan bein e lavuran a moda concentrada ell’instrucziun. Las incumbensas e materialias d'emprender aviartas e pretensiusas promovan igl emprender en atgna responsabladad. Las scolaras ed ils scolars san suandar ils agens fastitgs d’emprender en lur agen tempo. L’organisaziun dallas activitads garantescha avunda temps per exercitar e consolidar la materia.
Il feedback dallas persunas d’instrucziun sedrezza savens alla realisaziun dil pensum e dat allas scolaras ed als scolars clars avis correctivs. Feedback arisguard il process d’emprender e feedback dils scolars e dallas scolaras drizzaus alla persuna d’instrucziun vegnan praticai en general pli pauc ella scola e la pratica divergescha d’ina persuna d’instrucziun a l’autra.

Praticamein tut ils geniturs attestan allas scolas da Duvin e Ruschein che lur affon empren bia ell’instrucziun e che la scola tracta tematicas interessantas.

 

Instruir/Emprender: Pratica cun heterogenitad

La promoziun speciala dallas scolaras e dils scolars cun basegns specials e la collaboraziun denter las persunas d’instrucziun da classa e la pedagoga curativa resp. il pedagog curativ ein aunc buca sesviluppadas avunda en las scolas da Duvin e Ruschein.

En las lecziuns visitadas han las persunas d'instrucziun surtut differenziau enten dar dapli temps allas scolaras ed als scolars ni cun variar la quantitad dils pensums. Memia pauc havein nus entupau pensums ed incaricas cun different grad da difficultad.

L'instrucziun ha surtut giu liug el plenum ni en lavur singula, aschia ch'igl emprender in da l'auter ed in cun l'auter ha giu pauc plaz en las lecziuns.

Nus constatein che la pedagoga curativa resp. il pedagog curativ ein fetg engaschai.Lur instrucziun ha denton per gronda part giu liug cun ina classa en in'autra stanza da scola, quei ch'ils discuors davart l'instrucziun han era confirmau. Quella fuorma tegn mo per part quen alla promoziun da scolars cun basegns specials sco ella ei stipulada ella nova lescha da scola.

contact

Scola Ilanz/Glion
Scola primara / scoletta Ruschein
Via san Antoni sut 26B
7154 Ruschein

telefon primara 075 434 83 32

telefon scoletta 075 434 83 31

coordinatura locala Ruschein: Andrea Veraguth de Groot

mail coordinatura locala: andrea,veraguth@glion.educanet2.ch