Duvin - Pitasch
liug da scola
La casa da scola da Duvin ei la pli pintga unitad da scola dalla scola Ilanz/Glion. La singularitad da quest pign menaschi da scola posseda in charm unic. El vargau han diversas emissiuns dalla televisiun Svizzera rapportau dalla pintga scola da Duvin. In motiv per quei grond interess ei segir e franc igl architect renomau Gion A. Caminada che ha planisau la casa da scola da Duvin.
La scola da Duvin vegn menada sco scola cumplessiva (1.- 6. classa) dallas qualas ei dat mo pli paucas el cantun Grischun.
historia
Enzatgei ord la historia
La historia dils dus loghens da scola da Duvin e Pitasch ei ualti speciala. Tut tenor il diember da scolaras e scolars dallas duas vischnauncas da Duvin e Pitasch ha il liug da scola adina puspei midau d'in vitg a l'auter. Naven dil 1975 entochen il 1987 ein ils affons da Duvin i a scola a Pitasch, cunquei ch'ei deva da quei temps memia paucs affons a Duvin per saver menar in'atgna scola. Naven dil 1987 entochen il 2003 han omisduas vischnauncas saviu tarmetter lur affons a scola egl agen vitg. Dapi igl onn 2003 han las duas scolas cumplessivas da Pitasch e Duvin sco era lur persunas d'instrucziun Monica Calonder e Curdin Christoffel collaborau stretgamein. Dapi igl onn 2012 ei Curdin Christoffel il sulet scolast dalla scola cumplessiva che dumbra il mument 8 scolars (7 affons da Duvin, 1 affon da Pitasch).
Entochen igl onn 1996 ein ils affons vegni instrui en la casa da scola veglia da Duvin.
A Duvin han denter auter dau scola: Christian Capeder (duront 48 onns!), Barbara Candinas, Gion Battesta Spescha, Alice Caduff, Andrea Veraguth e naven dil 1998 entochen il 2012 Monica Calonder.
La nova casa da scola
Il 1996 ha Duvin survegniu ina nova casa da scola ch'ei vegnida concepida dil renomau architect da Vrin Gion Antoni Caminada. Quella nova casa da scola ei enconuschenta lunsch entuorn e carmala adina puspei persunas ed instituziuns interessadas ella regiun. Era students d'architectura dalla Svizra e digl entir mund visetan savens Duvin per contemplar la casa da scola e studegiar sia architectura.
Las classas
Quei che pertucca il diember da classas e da scolars ei la scola da Duvin in cass pli u meins unic el cantun Grischun.
Il diember da scolars vegn a semuentar ils proxims 8-9 onns denter 8 e 13 affons. Tenor lescha da scola e contract da fusiun sa la scola pia vegnir mantenida vinavon. Per Duvin ei l'atgna scola ina dallas davosas petgas dil vitg, per la quala ei vala la peina da cumbatter.
scoletta
Dapi igl onn da scola 2014/15 vegnan ils affons da scoletta instrui ella scoletta a Glion.
classas
A Duvin vegn menau ina scola cumplessiva dall'emprema entochen la sisavla classa per ils affons da Pitasch e Duvin.
Scolaras e scolars dalla siatavla tochen novavla classa vegnan instrui a Glion.
Ord motivs dalla protecziun da datas desistin nus da publicar las fotografias da classa.
team
scolasta da classa
coordinatura locala
scolasta dil fatg
pedagoga curativa
scolasta dil fatg
senudar
Qualitad da scola
Valetaziun e promoziun 2015 - 2019 (inspectorat da scola)
Clima/cultura da scola
Alla scola da Duvin regia in bien clima da scola. Ils cumpigliai sesentan bein ed ein cuntents cun la scola.
Las scolaras ed ils scolars van bugen a scola. Las persunas d'instrucziun tractan els/ellas a moda curteseivla e gesta. Quellas indicaziuns vegnan sutlingiadas entras las datas ella retscherca tier ils geniturs. Fetg positiva ei l’indicaziun dils geniturs pertuccont la cuntentientscha generala cun la scola.
Nus constatein che las persunas d’instrucziun instrueschan bugen alla scola da Duvin. Ellas sesentan bein ed ein cuntentas cun las cundiziuns da luvrar. Quella cuntentientscha seresulta era entras in bien sustegn davart dil cussegl da scola e dil meinascola. La communicaziun ei signada dad aviartadad e stema sin tut ils livels. Las localitads da scola ed il plaz da scola satisfan als basegns dall’instrucziun.
Instruir/Emprender: Direcziun dalla classa
Nus giudichein la direcziun dalla classa allas scolas da Duvin e Ruschein sco buna.
Las persunas d’instrucziun possedan per fetg gronda part ina autoritad naturala ed ina aulta cumpetenza da menar las classas. Quei semuossa en ina instrucziun senza disturbis ed en reglas claras che vegnan acceptadas e risguardadas per gronda part bein dallas scolaras e dils scolars.
Ils geniturs sco era las scolaras ed ils scolars sutlingeschan quei giudicament entras lur opiniun pertuccont il mintgadi en l'instrucziun.
Ellas lecziuns visitadas ei il temps d’instrucziun vegnius nezegiaus bein per emprender e promover las scolaras ed ils scolars. Las lecziuns entscheivan per part cun retard, perquei che il scalin coincidescha cun l'entschatta dalla lecziun (Ruschein) ni perquei ch'ei dat buc in scalin (Duvin).
Instruir/Emprender: Clima d'instrucziun
Il clima ell’instrucziun dallas scolas da Duvin e Ruschein ei signaus da stema e respect. Ei regia ina buna atmosfera d’emprender.
Denter las persunas d’instrucziun e las scolaras ed ils scolars regia ina buna relaziun vicendeivla che lubescha d’emprender e luvrar concentradamein e senza tema. Ils resultats dalla retscherca tier las scolaras ed ils scolars sco era tier ils geniturs cumprovan quella constataziun.
Nossas observaziuns muossan ch’ei vegn nezegiau sbagls a moda constructiva en la pli gronda part dallas lecziuns. Negin vegn blamaus ell’instrucziun, sch’el ni ella fa enzatgei falliu.
Las reglas vegnan tenor indicaziun dils geniturs risguardadas meglier en l'instrucziun che ordeifer la stanza da scola (Ruschein).
Instruir/Emprender: Structuras/Evidenza
L’instrucziun ei structurada bein ellas scolas da Duvin e Ruschein. Las incaricas ein claras e capeivlas. L’orientaziun allas finamiras e l’examinaziun da talas suenter il process ein sviluppadas pli pauc e dependentas dallas singulas persunas d'instrucziun.
Las lecziuns visitadas ein stadas ritmisadas e structuradas bein. Il fil tgietschen ei staus vesibels e las activitads, ils cuntegns e las fuormas socialas ein s'accordadas bein. Ils resuns da scolaras e scolars sco era dils geniturs cumprovan quei giudicament.
Las persunas d’instrucziun persequiteschan per gronda part claras finamiras ell’instrucziun. Quellas vegnan denton fatgas transparentas allas scolaras ed als scolars e controlladas mo da duas tiarzas dallas persunas d'instrucziun. La retrospectiva sin las finamiras tschentadas e la controlla da haver contonschiu quellas han en consequenza muncau per part.
Instruir/Emprender: Activaziun cognitiva
La pratica dall’activaziun cognitiva allas scolas da Duvin e Ruschein valetein nus suandontamein: Las scolaras ed ils scolars separticipeschan bein all’instrucziun. Las incaricas e las fasas per exercitar e consolidar la materia ell’instrucziun ein da buna qualitad. Tier il feedback arisguard il process d'emprender e la reflexiun d’emprender dat ei in pulit potenzial per far in svilup.
Las scolaras ed ils scolars separticipeschan bein e lavuran a moda concentrada ell’instrucziun. Las incumbensas e materialias d'emprender aviartas e pretensiusas promovan igl emprender en atgna responsabladad. Las scolaras ed ils scolars san suandar ils agens fastitgs d’emprender en lur agen tempo. L’organisaziun dallas activitads garantescha avunda temps per exercitar e consolidar la materia.
Il feedback dallas persunas d’instrucziun sedrezza savens alla realisaziun dil pensum e dat allas scolaras ed als scolars clars avis correctivs. Feedback arisguard il process d’emprender e feedback dils scolars e dallas scolaras drizzaus alla persuna d’instrucziun vegnan praticai en general pli pauc ella scola e la pratica divergescha d’ina persuna d’instrucziun a l’autra.
Praticamein tut ils geniturs attestan allas scolas da Duvin e Ruschein che lur affon empren bia ell’instrucziun e che la scola tracta tematicas interessantas.
Instruir/Emprender: Pratica cun heterogenitad
La promoziun speciala dallas scolaras e dils scolars cun basegns specials e la collaboraziun denter las persunas d’instrucziun da classa e la pedagoga curativa resp. il pedagog curativ ein aunc buca sesviluppadas avunda en las scolas da Duvin e Ruschein.
En las lecziuns visitadas han las persunas d'instrucziun surtut differenziau enten dar dapli temps allas scolaras ed als scolars ni cun variar la quantitad dils pensums. Memia pauc havein nus entupau pensums ed incaricas cun different grad da difficultad.
L'instrucziun ha surtut giu liug el plenum ni en lavur singula, aschia ch'igl emprender in da l'auter ed in cun l'auter ha giu pauc plaz en las lecziuns.
Nus constatein che la pedagoga curativa resp. il pedagog curativ ein fetg engaschai.Lur instrucziun ha denton per gronda part giu liug cun ina classa en in'autra stanza da scola, quei ch'ils discuors davart l'instrucziun han era confirmau. Quella fuorma tegn mo per part quen alla promoziun da scolars cun basegns specials sco ella ei stipulada ella nova lescha da scola.
contact
Scola Ilanz/Glion
Scola primara Duvin
Buortga 5
7112 Duvin
telefon 075 434 83 33
coordinatura locala Duvin: Beatrice Wenzin
mail coordinatura locala: beatrice.wenzinscola-ilanzch